Journal · Pintura
L'escultura-pintura: les formes vives de René Jean Amba

Entrar a l'estudi de René Jean Amba és presenciar una silenciosa insurrecció contra allò que es llença. Allà on les ciutats modernes veuen ferralla, enderrocs i restes descartades, l'artista camerunès establert a Barcelona hi veu energia latent a l'espera de despertar-se.
«M'agrada donar una segona vida a cada material», reflexiona Amba. «Quan camino i arribo a un abocador, trobo metall llençat. El recullo i el reutilitzo en un context diferent, construint-hi un concepte al darrere. Per a mi, es tracta de donar una segona oportunitat a la vida.»
El santuari a l'aire lliure
Quan Amba va trepitjar Catalunya per primera vegada, hi va arribar empès per l'amor i una curiositat creativa insaciable. Barcelona se li va revelar no com un simple teló de fons, sinó com un museu viu a l'aire lliure. Caminant pels seus carrers, va notar que de les primeres deu persones amb qui es creuava, més de la meitat havien arribat de racons ben diferents del món. Va sentir com si el món sencer cabés en una sola ciutat.
Tanmateix, arrelar com a artista immigrant va exigir una resiliència profunda. Al principi, sobreviure va ser un esforç col·lectiu sostingut per la família, la parella i les noves amistats. Amba va tallar escultures de fusta i formes orgàniques de peixos, exposant-les en espais verds locals com El Nou Garden. Pas a pas, les seves mans van trobar el ritme en terra catalana, evolucionant de l'aïllament de treballar tot sol cap a una creença ferma en la solidaritat creativa.

Trencar el marc: l'escultura-pintura
Format amb un domini clàssic de l'anatomia i el pes monumental, Amba aviat es va mostrar inquiet davant l'ortodòxia acadèmica. Per què hauria de limitar-se la pintura a un pla pla, o la escultura prescindir del color, el ritme i la tela?
La seva resposta és una forma híbrida que anomena les seves escultura-pintures. Vista des de l'altra banda de la sala, una obra pot fer-se passar inicialment per un dibuix enèrgic o una pintura abstracta per capes. En apropar-s'hi, però, la il·lusió dona pas a una realitat tàctil: ferralla metàl·lica soldada, volums esculpits i peces articulades que s'endinsen amb força en l'espai físic.
A les mans d'Amba, el fons no es limita a emmarcar l'escultura; hi entaula un diàleg actiu. Les figures dimensionals continuen sent imponents i independents, i permeten que l'obra respiri més enllà de la paret, tot transformant l'experiència de qui mira en una trobada interactiva amb la forma física.
Aquesta vitalitat tàctil es trasllada també als seus temes animals, en particular les seves escultures de guepards i fauna salvatge. En elles, la resiliència primigènia de la natura reflecteix la vulnerabilitat humana, un recordatori que la nostra vida emocional quotidiana està fonamentalment entrellaçada amb el món natural que ens envolta.
Més enllà de la ciutat: l'art com a memòria viva
Per a Amba, la destinació última de l'art no és ni un pedestal de galeria exclusiu ni la cambra cuirassada d'un col·leccionista. És la taula comunitària.
Col·laborant amb associacions europees que donen suport a joves no acompanyats i a persones nouvingudes, Amba concep l'expressió artística com un instrument de connexió social. El seu projecte en curs porta aquesta visió més enllà del bulliciós centre urbà de Barcelona, cap als pobles històrics de la Catalunya rural. A través de retirs immersius i tallers creatius, convida veïns, nouvinguts i viatgers a deixar enrere el soroll urbà, compartir un àpat casolà i crear art junts, colze a colze.
«El nostre objectiu no és produir la millor obra d'art del món», explica Amba. «L'objectiu és compartir un moment genuí. L'obra que t'enduus a casa és simplement un record físic escrit en matèria, un recordatori del temps que vam compartir.»
En un món impulsat per la novetat i el descart ràpid, les escultura-pintures de René Jean Amba ofereixen una visió reparadora: res no és realment un rebuig, i cada element abandonat —ja sigui metall rovellat o història humana— mereix la seva segona oportunitat.

T'agraden les nostres històries? Tria'ns com a font preferida per veure'n més a les Notícies destacades de Google.
Afegeix-nos a GoogleKeep reading
Related Articles

“La pintora i fotògrafa establerta a Barcelona Tetiana Cherevan parla sobre l'exploració de la feminitat contemporània, la línia entre el que és permès i el que és prohibit, i la ciutat que es va convertir en la seva llar creativa.”

“Tres convocatòries gratuïtes per a artistes a Barcelona — beques i premis de fotografia i arts visuals per més de 15.000 € — amb terminis entre el 31 d'agost i el 30 de setembre de 2026.”

Revista · Pintura
Valentina Brostean: l'alquímia de la identitat, la transformació i la musa mediterrània
“La pintora Valentina Brostean, nascuda a Sèrbia i establerta a Barcelona, parla de canviar el disseny comercial per la pura expressió, del seu procés 'alquímic' davant el llenç en blanc i de la mitologia personal de figures femenines fortes i protectors humanoides que omple casa seva convertida en museu.”