El llenguatge de la memòria esculpida: una conversa amb Samuel Salcedo

Samuel Salcedo, nascut a Barcelona el 1975, és un escultor les obres evocadores del qual capten la complexa essència de l'emoció humana. Treballant des del seu estudi a tocar de la ciutat, la trajectòria artística de Salcedo és d'evolució contínua i orgànica. En una conversa recent per al web de Barcelona Artists, impulsat per Artistivo, l'artista va oferir una mirada profunda a la seva ment, revelant com un canvi de mitjà va alterar radicalment el significat del seu art.

Del llenç al formigó

Salcedo no va començar la seva carrera amb l'argila o el ferro; al contrari, va estudiar pintura. Als seus inicis creava pintures realistes exclusivament sobre llenços d'un blanc pur, sense pintar cap fons. Amb el temps, va començar a retallar les superfícies de les seves pintures en formes diferenciades, un procés que va créixer de manera orgànica cap al volum tridimensional. Avui es dedica plenament al llenguatge de l'escultura, i troba que un simple canvi de material li proporciona un salt enorme en la manera de transmetre significat.

La metàfora dels materials

Al cor de l'obra de Salcedo hi ha un desig profund de comunicar. Considera els rostres i els cossos humans com a instruments primordials per transmetre sentiments, pensaments i la mateixa essència de la vida. Per a Salcedo, els materials que tria són tan expressius com els rostres a gran escala que esculpeix.

Sovint treballa amb ferro industrial, acollint els accidents imprevisibles de la foneria i el procés natural d'oxidació causat per la pluja. Aquest rovell serveix com una poderosa metàfora, capturant la "memòria del temps" i reflectint com les experiències de la vida s'escriuen directament sobre la nostra pell. De la mateixa manera, empra el formigó —un material tradicionalment usat per construir cases— per bastir caps humans. En fer-ho, convida els espectadors a considerar els records, les històries i les vides que resideixen "a dins".

Arrels catalanes i irreverència

Viure i treballar a Catalunya ha configurat notablement la visió artística de Salcedo. Tot i que reconeix el pes feixuc de les tradicions i escoles artístiques locals de Barcelona, impregna la seva artesania tradicional amb un sentit de l'humor marcadament català. N'extreu inspiració directa d'elements culturals com els "capgrossos" i els gegants que es veuen a les festes de carrer tradicionals, equilibrant sense esforç allò tradicional amb allò irreverent. També s'inspira en el cinema, els còmics i artistes contemporanis destacats com Antony Gormley i Georg Baselitz, tot buscant sempre sintetitzar aquestes influències en un llenguatge artístic singular i personal.

Un procés poc convencional

De manera singular, Salcedo és en gran part autodidacte en la disciplina específica de l'escultura. Creu que, si bé els estudis acadèmics poden aportar coneixements útils, també poden ofegar la capacitat d'un artista d'inventar el seu propi llenguatge. Els artistes excessivament formats, assenyala, sovint es concentren massa a exhibir els seus estudis tècnics en lloc de transmetre un significat veritable i intens.

En canvi, abraça un procés creatiu fluid i desorganitzat, semblant al seu bagatge en la pintura, on afegir i esborrar és fàcil. Altera constantment els significats de les seves obres mentre treballa amb l'argila, els motlles i el poliment, gaudint de la tensió i del fet de "perdre's una mica per tot arreu".

Redefinir l'èxit

En una època en què la fama sovint es mesura per la viralitat a les xarxes socials —on, com bromeja, potser cal fer "TikToks" per ser famós—, la definició d'èxit de Salcedo és refrescantment humil. El veritable èxit, als seus ulls, és simplement tenir temps per dedicar-se al seu ofici i mirar de fer la seva millor feina. Mentre les seves escultures monumentals continuen viatjant per galeries i museus, Salcedo continua feliçment immers en el seu imprevisible viatge de creació, tallant la memòria de les nostres vides en ferro i formigó.